L any 1892 va néixer al Vendrell, a la comarca del Baix Penedès, en el si de la família humil d un sabater afeccionat a la música, un nen destinat a convertir-se en català universal.
Amb un pare director de la coral vendrellenca, amic del mestre Pau Casals, l Andreu ben aviat despuntà per la seva capacitat intel lectual i per les seves preocupacions polítiques i socials i amb 13 anys publicava el seu primer article en un periòdic local.
Catalanista convençut –l onze de setembre de 1906 efectuava el discurs de salutació a la senyera en el Centre Catalanista del Vendrell- va començar a militar a les files del republicanisme federal i va estudiar magisteri, primer a Tarragona i després a Barcelona, mentre col laborava intensament a la premsa local, comarcal i també a la barcelonina, on esdevingué redactor d El Poble Català.
La seva consciència social es va concretar en una primera militància a les files del socialisme, però sobretot a partir de 1919 en el gran sindicat de la CNT, on esdevingué secretari general. Fou amic i company de dirigents com Salvador Seguí i Àngel Pestaña i amb ells hagué de fer front als anys durs del pistolerisme i la repressió governamental.
Entusiasta de la revolució russa del 1917, l any 1921 viatjà a Moscou tot representant la CNT, i romangué a la pàtria dels soviets fins a les darreries de 1930. Allí es féu comunista, va aprendre el rus, es va comprometre amb la revolució, es va enamorar de l Olga Tareeva -que li va donar dues filles precioses-, es féu trotskista i profundament antiestalinista, i començà a traduir al català els clàssics russos.
De retorn a Catalunya, en vigílies de la proclamació de la República, va viure amb intensitat els canvis que s estaven propiciant, primer com a dirigent de l Esquerra Comunista i després del Partit Obrer d Unificació Marxista i va publicar llibres emblemàtics com Les dictadures dels nostres dies o Els moviments d emancipació nacional.
Amb l esclat de la guerra civil, el juliol de 1936, esdevingué conseller de justícia de la Generalitat de Catalunya des d on desenvolupà una tasca ingent, però el seu compromís amb la
revolució i les seves crítiques a Stalin i a l estalinisme li valgueren una intensa campanya en contra per part dels estalinistes catalans i espanyols.
Després dels fets de maig de 1937, iniciada la injusta repressió contra el POUM, l Andreu fou segrestat per la policia política soviètica –que actuava clandestinament a l Espanya republicana- i morí assassinat. Però el seu record i la seva herència no han desaparegut mai i han deixat una profunda empremta entre tots aquells que segueixen lluitant per l emancipació social i nacional, a les que l Andreu havia dedicat la seva vida.
Pelai Pagès. Professor Història Contemporània UB